Ana Hurtado: "A la pel·lícula fujo de la visió hegemònica i manipulada que sempre ens han venut de Cuba"

El Festival de Cinema Africà de La Mostra de CineBaix continua aquest cap de setmana amb xerrades i cinefòrums. Dissabte serà el torn d'Ana Hurtado, directora de la pel·lícula Herencia, que presentarà presencialment a CineBaix i després farà cinefòrum amb el públic assistent.

Herencia forma part de la secció del festival Des de l’altra riba, que s’aproxima a les mirades de cineastes que miren països del continent africà des de l’altra riba del Mediterrani. És un documental que ens trasllada a l'estil de vida i herències de L'Havana, amb el llegat de la cultura africana ben present i on la música té un paper fonamental. Parlem de la pel·lícula amb la directora, Ana Hurtado.

Herencia és la teva primera pel·lícula, un documental sobre les arrels africanes de Cuba. Com comença el projecte? D’on neix el teu interès per Cuba i la seva cultura?

Sempre m'ha agradat i m'ha despertat interès la cultura cubana i la seva història. Estudiant periodisme a Sevilla vaig començar a interessar en el tema i va ser quan vaig arribar a Barcelona, on vaig estar sis anys, que em vaig especialitzar en periodisme cultural i vaig decidir fer un documental sobre Cuba, sense saber gaire el calibre del projecte on m'estava ficant.

En general es coneix poc la influència d'Àfrica en la cultura cubana?

Més aviat gens. Jo vaig anar a l'illa pensant en fer un documental completament diferent, però quan vaig arribar i vaig veure el que representava la presència africana, no la influència sinó la presència, em vaig adonar que havia de girar la meva visió cap a aquest tema.

El documental és també una història sobre gent anònima, volies donar-los veu per fer un retrat coral de la Cuba d'avui?

Sí, vaig voler donar-los veu perquè per mi són la gent que fa la història dia a dia, el desenvolupament dels pobles, de la cultura i de la societat. I és gent que no surt als llibres d'història ni són condecorats. Per a mi es mereixen tot el respecte i tots els honors.

Què t’ha permès descobrir el documental? Et va sorprendre alguna cosa durant la preparació de la pel·lícula o algú en particular?

M’ha permès descobrir aquesta part de l'illa que no es coneix des de fora. M’ha permès ser conscient del que ha significat la colonització i el mal que ha fet. I sobretot veure la història d'Àfrica des de la riba cubana, aquests homes i dones que van ser forçats a anar a l'altra banda del món, i que es van deixar suor i sang aixecant un país. És semblant al que passa avui en dia amb els fluxos migratoris, només que abans la migració era forçada per Espanya, i ara la migració és forçada pels estralls que ha fet el capitalisme i el sistema en els països menys desenvolupats.

Cuba se sol associar amb certs tòpics que acaben creant un imaginari d'una Cuba mitificada que no sempre té relació amb la realitat. A la teva pel·lícula fuges de certa manera de mirar a Cuba?

A la pel·lícula fujo de la visió hegemònica i manipulada que sempre ens han venut. No he anat a Cuba amb ulls de persona privilegiada pel fet de venir d'un país considerat del primer món. Hi he anat amb una visió d'amor, de compromís, d'intentar donar veu als que no solen tenir-la. Molta gent hi va amb una superioritat creada en la seva ment, pel fet de pensar que a Occident tenim lliure consum, que és una cosa que des del meu punt de vista, ens esclavitza més. No som lliures del tot culturalment.

La música té un paper fonamental en tot el documental. ¿Parlar de música et permet alhora tractar més temes?

Exacte, perquè la música és el camí, és la via que et va portant sense que te n'adonis a diferents aspectes de la vida quotidiana a Cuba. Però no ho considero un documental musical. Faig ús de la música com a canal.

Ana Hurtado presentarà la seva pel·lícula presencialment aquest dissabte a les 18.30h a CineBaix.