GAZA MON AMOUR

'Gaza mon amour': cant a la vida fins i tot a l'infern

Malgrat el drama i tots els apunts socials i polítics, el film és una faula sobre l'amor tardorenc entre un pescador solter i una veïna costurera i vídua

Assentat en la complexitat psicològica i en l'avantguarda cinematogràfica, Alain Resnais va compondre el 1959 un dels romanços fonamentals de la història del cinema: Hiroshima mon amour. Des d'un vessant molt més social i amb una narrativa emparada per la senzillesa argumental, expositiva i de personatges, els germans bessons palestins Tarzan i Arab Nasser homenatgen el títol de Resnais amb Gaza mon amour. Fins i tot a l'infern japonès de la postguerra mundial i a la devastada franja contemporània hi ha lloc per al desig i l'afecte.

Els habituals talls de llum patits per la població —l'electricitat arriba a les cases durant tot just quatre hores al dia, deia una crònica de Juan Carlos Sanz en aquest diari fa un parell de setmanes—. Els desitjos d’un personatge per emigrar a Europa fins i tot arriscant la vida. Les pressions de la policia palestina i de Hamàs cap al pescador protagonista, de 65 anys, després de trobar una estàtua d’Apol·lo, acusat de possessió d’antiguitat. L'opressió quotidiana de la societat àrab cap a una dona jove pel fet d'estar divorciada i viure lliurement. Els míssils llançats per Israel i el seu control fronterer.

I, tanmateix, malgrat el drama i tots els apunts socials i polítics, Gaza mon amour és gairebé una comèdia: minimalista, potser massa; ingènua, però no gaire; i, sobretot, esperançadora. Una faula sobre l'amor tardorenc entre el solter pescador i una veïna costurera i vídua, amb apunts de les trobades forçades per al matrimoni a l'estil del cinema del japonès Yasujiro Ozu, i en què té una aparició especialíssima Julio Iglesias, cantant favorit del protagonista , del qual guarda en un calaix un carregament de cassets amb què somiar amb un futur en parella, i d’on sona a tot drap Que no se rompa la nochet.

Delicada i amb un punt amarg que no enfosqueix el seu esperit jovial, Gaza mon amour culmina com un cant a la vida i amb un desenllaç preciós. I els Nasser tampoc no perden l'oportunitat de llançar un missatge al món. Des de la televisió, un tertulià afirma: “Ningú no té una estratègia de desenvolupament per a Gaza. Ni les autoritats palestines, ni Hamàs, ni els altres partits polítics. Tampoc Jordània, Egipte, Turquia, Qatar, els Estats Units i la Lliga Àrab. Ningú no en té”.

Javier Ocaña  4/6/2021 – elpais.com