'Hollywoodgate', la base abandonada de la CIA que simbolitza el fracàs dels EUA i l'auge talibà
Un documental narra la realitat de l'Afganistan després de la retirada de les forces nord-americanes i el retorn dels talibans al poder el 2021
"De petit, vaig estar exposat a molta gent que veia els talibans com a herois. En la meva adolescència vaig qüestionar aquesta creença, i això em va portar al periodisme", explica el cineasta egipci Ibrahim Nash'at, director de Hollywoodgate, el documental que narra la realitat de l'Afganistan després de la retirada de les forces nord-americanes i el retorn dels talibans al poder l'agost del 2021.
"Quan els talibans van arribar al poder (de nou), em vaig quedar de pedra. Què li passaria a la gent de l'Afganistan? Em turmentava. Per la meva formació i experiència professional, em vaig preguntar si podria accedir als talibans. Si era així, aquesta vegada mostraria al món allò que ells volien que veiés i, el que és més important, el que jo veia”.
Estrenat fora de competició a la passada edició del Festival de Cinema de Venècia, el documental mostra la transformació dels talibans, que van passar de ser una milícia a un règim militar. El cineasta egipci ho fa d'una forma sense precedents, integrant-se dins del règim talibà i tenint contacte amb figures clau com el comandant de la Força Aèria, Malawi Mansour, i un jove tinent talibà, MJ Mukhtar, que s'instal·len en una base militar de la CIA abandonada, coneguda com "Hollywood Gate", ubicada als afores de Kabul.
La base, batejada pels soldats nord-americans amb aquest nom per la seva gran entrada estil fortalesa, es converteix en un símbol del canvi de poder i la reapropiació dels espais militars per part del Talibà. Helicòpters, avions de combat, armes, llits, en total 7.000 milions de dòlars. "Per què els nord-americans van deixar tot això enrere?", es pregunta el cineasta.
Càmera en mà, Nash'at va passar un any a l'Afganistan documentant la vida quotidiana i les operacions d'aquests líders talibans, tant les seves activitats militars com les seves interaccions personals.
El cineasta, que té un llarg recorregut cobrint zones de conflicte a l'Orient Mitjà i Europa, va aconseguir guanyar-se la confiança dels talibans, i ser testimoni de l'estratègia militar, la planificació i la ideologia que guien el Talibà en la seva nova etapa de control sobre l'Afganistan.
El documental no només se centra en les figures militars, sinó que també explora les vides dels combatents més joves que van créixer durant la guerra, que simbolitzen el fervor i la set de venjança contra els nord-americans i els seus aliats. És el cas de MJ Mukhtar que, ple d'idealisme i ressentiment, somia unir-se a la força aèria.
La presència d'aquesta base atrotinada de la CIA reconquerida és un recordatori tangible dels 20 anys d'intervenció estrangera a l'Afganistan. Perquè a més d'explicar l'entramat polític del règim, el documental convida a reflexionar sobre les cicatrius que va deixar l'ocupació dels Estats Units en el poble afganès.
“Per a mi, el nom Hollywoodgate és una representació del que tracta aquesta pel·lícula. És una pel·lícula sobre els talibans intentant mostrar que entenen la propaganda. També es tracta de les històries de Hollywood que ens han explicat sobre aquest tipus de món militar. Té tantes capes per a mi, sento que és un escàndol patrocinat per Hollywood mateix. Funciona com un teatre grec on es representa el fracàs de l'ocupació liderada pels EUA a l'Afganistan", va assegurar el cineasta a la BBC.
Maria Cantó – elespanol.com