LA REVOLUCIÓN NO SERÁ TELEVISADA

Aquest documental, La Revolución no serà televisada, es tracta d'una meravella europea realitzada en temps real per les realitzadores irlandeses Kim Bartley i Donnacha O'Brien. Versa sobre el fallit cop d'estat contra Chávez l'11 abril de 2002 (sí, heu llegit bé, una altra vegada el maleït 11, molta casualitat... i més quan la CIA va ser-hi pel mig). Un cop d'estat perpetrat pels mateixos mitjans que ara reclamen democràcia i falta de llibertat a Veneçuela després de la iniciativa del govern veneçolà de no renovar la seva llicència, per donar suport i finançar el cop d'estat. La concomitància dels mitjans amb els magnats i persones de poder, tant econòmic com militar, així com amb la subtil i sibil·lina mà negra dels EUA en la maniobra colpista, ha portat per fi el govern de Chávez a assegurar i protegir la llibertat dels seus ciutadans davant les contínues mentides i manipulacions. En aquest documental ho veureu amb molta claredat transparent, n’hi ha per sucar-hi pa. Alhora us permetrà conèixer els grans mecanismes utilitzats per l'elit per desplegar la seva agenda, la qual cosa us atorgarà el regal de poder desvelar el veritable contingut i propòsit de moltes de les suposades "notícies veritables" del dia a dia. I podreu veure-ho amb uns altres ulls, els ulls d'un "no adormit".

Us fem una recomanació. Pareu molta atenció als ulls de tots els protagonistes del documental, en ells trobareu la veritat i la mentida.

El documental és un extraordinari resum dels tensos moments viscuts a Veneçuela a partir del cop d'estat de l’11 de abril de 2002 i la formidable reacció del poble i de joves militars lleials que va restituir el president Hugo Chávez Frías la matinada del 14 d'abril, i inclou imatges inèdites dels esdeveniments a l'interior del Palau de Miraflores durant aquelles històriques j jornades. Se segueix pas a pas els trams clau del cop a Caracas, i la volatilitat de la dictadura més curta de la història llatinoamericana, amb tot just 47 hores de durada.

Un dels aspectes centrals, potser la raó de ser periodística del documental, és la que mostra els registres d'imatges i àudios inèdits fins a la seva edició, on els canals de televisió confessen com van organitzar el cop al costat d'un sector de l'alt comandament militar. Tal manifestació de colpisme convicte i confés, mai registrat a la repleta llista de cops llatinoamericans (s'expliquen 283 cops des del 1929 fins al 2001), constitueix un veritable impacte periodístic, semiòtic i polític. La projecció del documental al voltant del món i l'efecte que està causant ha portat l'oposició a emprendre una campanya de pressió perquè no sigui projectat en alguns recintes i no participi en festivals de cinema. No obstant això, el documental ha estat premiat en diverses oportunitats tant a Amèrica com a Europa, i la seva projecció en un lloc tan emblemàtic com la Casa de América de Madrid és un pas important en el camí d'aconseguir que quedi desvelada la veritat del cop (el promotor d’aquesta projecció va ser destituït, el Sr. Nicolás Cinto). Això és significatiu sobretot quan a Espanya ha estat guardonat amb el premi "Rei d'Espanya", el càmera que va filmar les imatges on apareix un grup de militants "chavistes" defensant a trets l'avui famós Puente Llaguno, al costat del Palau de Miraflores, imatges que van ser manipulades en no mostrar-se que cap a aquest pont disparaven els franctiradors colpistes i la Policia Metropolitana de l'alcalde major de Caracas, un dels principals promotors del cop. Aquest vídeo amb imatges manipulades va donar la volta al món i ha servit per acusar el govern veneçolà i els seus seguidors de les morts esdevingudes durant aquests fatídics fets.